2009-04-20

OBJECTIU: ESCOLARITZAR A 15 MILIONS D’INFANTS LA PROPERA DÈCADA


El 40% dels xavals de 3 a 6 anys d'Amèrica Llatina no va al col·legi - L'educació inicial centra el cim de ministres que arrenca avui a Lisboa

FOTO: Dos nens del Salvador d’una comunitat marginal – EFE

J. A. AUNIÓN - Madrid - 20/04/2009 – EL PAIS


La cimera de ministres d'Educació llatinoamericans que comença avui a Lisboa plantejarà l'objectiu que més de la meitat dels nens de 3 a 6 anys de tots els països de la regió estigui escolaritzat en 2015 i que en 2021 s'arribi al 100%. Avui, més de 15 milions de xavals d'aquestes edats estan sense escolaritzar en la regió.
La cimera de ministres d'Educació llatinoamericans que comença avui a Lisboa plantejarà l'objectiu que més de la meitat dels nens de 3 a 6 anys de tots els països de la regió estigui escolaritzat en 2015 i que en 2021 s'arribi al 100%. Avui, més de 15 milions de xavals d'aquestes edats estan sense escolaritzar en la regió. A més, es pretén que entre el 10% i el 30% dels menors de 3 anys participin en activitats educatives en 2015 i entre el 20% i el 50% en 2021. Així ho diu el document que es discutirà i previsiblement s'aprovarà en el cim afavorit per l'Organització d'Estats Iberoamericans (OEI) i l'objectiu dels quals conta ja amb el compromís financer de Xile, Brasil i Espanya, de la Junta d'Andalusia i del banc BBVA per a engegar-lo a partir d'aquest any.

L'escolarització als tres anys o abans millora els resultats posteriors dels alumnes, segons han posat en relleu nombrosos estudis. Sense anar més lluny, l'última avaluació de l'educació primària feta a Espanya en 2007: a l'acabar primària, els nens que van començar a anar al col·legi abans dels tres anys treuen 20 punts més que els quals van entrar en l'aula als quatre.

Però ja no es tracta només de dur-los al col·legi, sinó d'articular entorn de l'escola polítiques d'alimentació, prevenció de malalties, vacunació, desenvolupament psicomotor. Un 7,2% dels menors de cinc anys sofreix desnutrició a Amèrica Llatina, segons les dades de l'ONU, amb percentatges que van des d'entorn del 4% a Cuba, Veneçuela o Uruguai, fins a 24,2% a Guatemala.

Així, la situació de la qual es parteix, com sol ocórrer a Iberoamèrica, i més en educació, és desigual, encara que la imatge global ja assenyala el problema: menys del 60% dels xavals de 3 a 6 anys van al col·legi. Acostant ja la lupa a cada situació concreta, el fet és que hi ha països com Cuba, Argentina, Uruguai, Mèxic, Xile o Equador on les taxes d'accés són altes, mentre altres com Nicaragua, El Salvador, República Dominicana, Hondures i Guatemala no arriben a a escolaritzar a la meitat dels nens de tres a sis anys.

A la cimera de Lisboa es planteja l'educació inicial dels nens com una prioritat, pel que també ha de ser-ho en l'àmbit de la cooperació entre països, però "amb entitat pròpia, recursos suficients i organitzacions i estructures capaces de fer-la efectiva, superant models assistencials i subsidiaris d'altres polítiques socials", diu el secretari general de la OEI, Álvaro Marchesi.

Sense una quantificació tancada sobre el que costarà el projecte -això arribarà a l'octubre-, el que sembla clar és que aquest és el moment clau de donar una empenta definitiva a l'escolarització i a la qualitat de l'educació en la regió, aprofitant el descens de la natalitat. La Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i El Carib (Cepal) de l'ONU, que treballa en la preparació del projecte amb la OEI, ho crida el "bo demogràfic": "Els nens, que experimentaven el major augment a mitjan segle XX, tendeixen a decréixer fortament en termes relatius durant la dècada actual %[...] La menor pressió de les demandes de la població infantil i juvenil, que en la majoria dels països de la regió es produirà sense que augmenti massa el grup de persones majors (en termes absoluts) %[...] suposa una situació favorable en la piràmide d'edats per a augmentar la inversió social en educació", diu un informe de la Cepal. El càlcul és senzill, els mateixos diners, a repartir entre menys nens i adolescents, dóna per a més, però si aquests diners augmenta -"Si es manté la tendència positiva de la despesa en educació per habitant (sigui pel seu increment com percentatge del PIB, o pel creixement del PIB)", diu la Cepal- pugues resultar en l'avanç definitiu per a educació llatinoamericana. Sobretot si es tenen clar el projecte, els mitjans i l'objectiu.

Així, el pla que presenta la OEI en el cim de ministres per a l'educació inicial -dintre de les metes educatives per a 2021, que també busquen acabar amb l'analfabetisme que afecta a 32 milions de persones en la regió, millorar l'accés a la universitat o construir sistemes forts de FP- recull diferents nivells, començant per les infraestructures, és a dir, la construcció de nous col·legis i la millora i adaptació dels quals ja existeixen, o l'equipament pedagògic necessari.

També està planificada la formació dels docents, el que inclourà criteris per a la selecció de professors, i per descomptat, el disseny i desenvolupament de currículums adequats per a l'educació infantil, el que requerirà l'edició de textos i guies.

2009-03-19

EN DEFENSA DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC I DE LA QUALITAT. NO VOLEM AQUESTA LLEI. EL 0-6 ÉS UNA ETAPA EDUCATIVA





















ALTRES
ENÈRGICA REPULSA DAVANT LA VIOLÈNCIA POLICIAL ENVERS ELS I LES ESTUDIANTS
INFORMACIÓ VILAWEB: CLICA

2009-03-06

BARÒMETRE DEL CIS - FEBRER 2009: ENQUESTA SOBRE L'EDUCACIÓ DE 0 A 3 ANYS


RECULL DE PREMSA



EL PAÍS.com - Madrid - 05/03/2009

El baròmetre de febrer del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha preguntat en aquesta ocasió als espanyols sobre l'educació i la infància. En els seus resultats, el 51,7% dels 2.500 enquestats creu que l'educació obligatòria hauria de començar als 3 anys edat. El 78% creu tots els nens entre 3 i 6 anys haurien d'assistir a una escola infantil, mentre que el 64,8% pensa que els menors d'un any no haurien d'assistir a aquests centres "en cap cas". La majoria (36,2%) opina que els centres públics oferixen millor educació que els privats (27%).
En general, la majoria dels enquestats (54,1%) pensa que, per als menors de 3 anys, és millor "assistir a alguna escola infantil o guarderia" abans que quedar-se a casa i prefereixen (el 52,7%) que les Administracions facilitin amidades "perquè les mares i els pares treballadors puguin tenir temps per a cuidar als seus fills i filles" abans que la creació de centres on els nens i nenes estiguin atesos (per aquesta opció es decanta el 34,5%). No obstant això, la majoria (33,9%) opina que el principal problema en relació amb les escoles infantils és que no hi ha centres públics suficients per a tots els nens i el 40,7% pensa que la "mesura prioritària" per a proporcionar atenció educativa als menors de tres anys és "crear més escoles infantils".
En Espanya, l'educació infantil s'ordena en dos cicles. El primer comprèn fins als tres anys, i el segon, des dels tres als sis anys d'edat. Ambdós tenen caràcter voluntari, dada que desconeix la majoria dels enquestats (el 46,9%), que pensen que l'educació infantil és obligatòria a partir dels 3 anys.
Per altra banda, el 41% dels enquestats es declara com "bastant interessat" en els temes relatius a la infància. El 47% creu, no obstant això, que la societat presta poca atenció als menors de tres anys, xifra que puja al 51,8% quan es pregunta sobre l'atenció que a aquesta franja de població presta l'Administració. No obstant això, el 54,3% pensa que avui dia les Administracions Públiques presten més atenció als menors de 3 anys que fa una dècada.
Quant a les franges d'edats, el 38,1% dels enquestats pensa que les Administracions presten més antención als menors de 3 anys que als nens amb una edat compresa entre els 3 i els 6 anys. El 32,8% creu, no obstant això, que aquesta atenció és igual per a ambdues franges d'edat.
Aprenentatge
En general, els enquestats pensen que en família els menors de tres anys aprenen millor a expressar les seves necessitats bàsiques de salut i benestar (58,2%); menjar ells sols i rentar-se les mans (50,5%); controlar el seu cos (mantenir l'equilibri, no caure, aixecar-se) (55,7%), mentre que deixen per a l'escola aprendre rutines i normes (horaris, ser obedients) (47,8%), relacionar-se i comunicar-se amb els altres (69%), i observar i explorar el seu entorn (44,6%).
A l'hora de triar una escola infantil per a un nen menor de 3 anys, el més important per als enquestats és que el personal tingui títol oficial (el més important per al 34,5%) i que sigui "afectuós i afectuós" (el més important per al 24,9%). Això últim és el segon més important per al 20,4%, mentre que se'ls doni una alimentació correcta i equilibrada és el segon més important per al 18,8%. El menys important és que s'ofereixi ensenyament en idiomes (1%) o que l'escola infantil conti amb servei de transport (0,6%)


CONSULTAR LES DADES ESTADÍSTIQUES PUBICADES JA QUE DONEN UNA INFORMACIÓ MÉS COMPLETA SOBRE LA CONSIDERACIÓ DE L'EDUCACIÓ DE 0 A 3 ANYS, QUE LA DONADA EN ELS TITULARS


EL PAIS: CLICA

CIS: Centre d’Investigacions Sociològiques: PÀGINA D’INICI CLICA

Avanç de resultats de l’estudi 2788 "Barómetro de febrero de 2009". CLICA A “RESULTATS FEBRER 2009" . PÀGINES 6 A 13 I TAMBÉ PER MUNICIPIS I ALTRES VARIABLES.
ALTRES INFORMACIONS
Col·legi de Pedagogs de Catalunya

Manifest de suport per la Universalització de les Escoles Bressol a Catalunya:
CLICA

2009-02-12

Baralla entre Educació i l'oposició per les places públiques de guarderia creades



EL PAÍS - Barcelona - 10/02/2009

Són 24.000, 41.000, 17.000 o 14.000? El Departament d'Educació i l'oposició no es posen d'acord sobre quantes places de guarderia s'han engegat o compromès per a nens de fins a tres anys.




Són 24.000, 41.000, 17.000 o 14.000? El Departament d'Educació i l'oposició no es posen d'acord sobre quantes places de guarderia s'han engegat o compromès per a nens de fins a tres anys. Després d'una iniciativa popular amb recollida de 5.000 signatures, la Generalitat va engegar fa quatre anys un pla per a crear 30.000 places públiques entre 2004 i 2008. Aquestes places s'han concertat amb ajuntaments i entitats municipalistes. El galimatías de xifres es va produir ahir després que Educació anunciés que s'ha sobrepassat l'objectiu de les 30.000 places, que hi ha 41.528 sol·licituds tramitades i que 34.252 ja estan en funcionament o tenen aprovat el projecte de creació del centre i el seu finançament. I encara altra dada: amb obres ja acabades hi ha 24.046 places. Maragall va presentar un informe al president del Parlament, Ernest Benach, i va estar acompanyat dels presidents de les dues entitats que agrupen ajuntaments: Manuel Bustos, de la Federació de Municipis de Catalunya, i Salvador Esteve, de l'Associació Catalana de Municipis. En total, han estat 494 els municipis els quals s'han implicat en la creació de places de guarderia públiques. L'oferta pública s'ha duplicat i passa del 15% al 30% del total. La reacció de l'oposició va ser immediata. La diputada de CIU Irene Rigau va considerar que el Govern català "incompleix" el Pla de Guarderies 2004-2008, malgrat que el conseller Maragall "insisteixi a anunciar i felicitar-se per un compliment que no és tal". CIU va concretar que les places creades "han estat 14.156, en lloc de les 30.000 que estaven previstes". Rigau va assenyalar que al desembre el conseller "va celebrar una roda de premsa per a anunciar la creació de les 30.000 places compromeses" a partir d'un mandat del Parlament, però "la realitat és que no havien estat creades, ni al desembre ni ara". Des del PP, el diputat Rafael López, va dir que només s'han creat "entre 14.156 i 17.652 places de les 30.000 compromeses". Va lamentar que el conseller vulgui desorientar als pares. "Hi ha una confusió entre places compromeses, signades i en construcció", va retreure López.




NOTÍCIA DIARI “EL PAÍS”: CLICA


DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ: NOTÍCIA - CLICA


NOTA DE PREMSA: CLICA


INFORME: CLICA


TRÍPTIC: CLICA


ALTRES INFORMACIONS

INFORMACIÓ MINISTERI EDUCACIÓ - PLAN EDUCA 3: CLICA


DIARI 20 MINUTS: Barcelona crearà 8 escoles bressol el curs vinent. CLICA





2008-12-01

PLATAFORMA MADRID, DIA 3 DESEMBRE 2008: MANIFESTACIÓ PEL 0-6


La Plataforma de Madrid por la Defensa del O-6 tiene como principales objetivos exigir: Al Gobierno Central, un desarrollo legislativo del Ciclo 0-3 años para todo el Estado, al igual que lo disfrutan el segundo Ciclo de Educación Infantil 3-6 años y el resto de Etapas del Sistema Educativo. Al Gobierno de la Comunidad de Madrid, la retirada de los vergonzosos decretos que niegan el derecho de los niños y las niñas pequeños a una educación infantil de calidad.
BLOC PLATAFORMA DE MADRID: CLICA
VÍDEO "YOU TUBE". CLICA

2008-11-23

25 DE NOVEMBRE DE 2008: Dia Internacional de la no violència contra les dones i les nenes


25 DE NOVEMBRE DE 2008

Dia Internacional de la no violència contra les dones i les nenes

MANIFESTACIÓ a les 7 a Canaletes i a les 8 a la Plaça Sant Jaume

VINDIQUEM EL NOSTRE COS I LA NOSTRA VIDA PEL DRET DE LES DONES I LES NENES A VIURE SENSE VIOLÈNCIA


Hereves de les dones / que cremaren ahir / farem una foguera / amb l'estrall i la por. / Hi acudiran les bruixes / de totes les edats. /… / Deixarem les escombres / per pastura del foc, / els pots i les cassoles, / el blauet i el sabó / Vindicarem la nit /i la paraula DONA./Llavors creixerà l'arbre/ de l'alliberament.(MMMarçal)La violència no permet triar, s'enfronta al desig i a la llibertat de les dones.És el cos el que pateix els abusos despietats de les violències, és colpejat, abusat, violat, mutilat, humiliat i violentat.Ens recuperem tornant-lo a habitar i apropiant-nos d'ell. Es fa imprescindible parlar del cos, de la sexualitat i del poder; perquè és a través de l'exercici despietat del poder patriarcal que es viola un dels més importants drets dels éssers humans: la seva intimitat corporal, la seva autonomia, la seva llibertat per a decidir amb qui es té o no una relació afectiva, eròtica o sexual i de quines maneres. La defensa del dret a gaudir i experimentar amb el propi cos es vista com una provocació per part certs sectors que ens neguen el dret a decidir. La reacció d'oposició a l'afirmació pública del plaer femení també s'exerceix mitjançant la violència perquè el cos de les dones continua sent territori colonitzat i espai de disputa del patriarcat.El fet que l'arbitri del que "es pot" i "no es pot" fer amb el nostre cos segueixi estant en mans d'un aparell de poder que parla per nosaltres, decideix per nosaltres i executa contra nosaltres, comporta el risc d'alienació i de privar-nos de la sobirania més elemental, la del nostre territori més íntim: el cos. El dret al cos significa poder disposar d'ell en tots i cadascun dels espais i temps de la vida sense cap tipus d'imposició.Creem un cultura no violenta quan qüestionem normes i costums, el llenguatge i les diverses expressions de la cultura patriarcal basades en l'ús del poder, la repressió, el terrorisme, les guerres i l'extermini de les persones per raons de gènere, ètnia o religió, opció sexual.La ciutadania de les dones comença, es desenvolupa i culmina en els nostres cossos, territori personal i privat sobre el qual hem d'estar capacitades per a adoptar decisions sobiranes, és a dir, lliures de coacció o violència.El control i la cura del propi cos constitueix un element central pel feminisme, i és un principi ètic polític no negociable.La violència masclista contra les dones i contra les nenes (que encara està molt més invisibilitzada que l'exercida contra les dones adultes) impedeix la nostra ciutadania i curadania plena, desconeix la nostra qualitat de subjectes de drets, i atempta directament contra el nostre dret a la salut i a la vida. Per això aquest 25 de Novembre, una vegada més i junt amb les dones de tot el planeta VindiquemEl dret a una vida digna El dret a la llibertat i seguretat personalsEl dret a gaudir del més alt nivell de salutEl dret al propi cos i el dret a decidirEl dret a no ser sotmesa a torturesEl dret a no ser objecte d'ingerències arbitràries de cap menaEl dret a la llibertat de pensament, consciència . opció sexualEl dret a controlar la nostra pròpia fecunditat –El dret a la privadesaEl dret a viure sense violències.


XARXA DE DONES FEMINISTES PER LA NO VIOLÈNCIA
Barcelona, novembre 2008


WEB RELACIONADA

WEB CA LA DONA: CLICA




2008-10-22

Carl Honoré: "Hem segrestat la infantesa" - RECULL TEMÀTIC INFORMATIU


Autor d''Elogio de la lentitud'. Aquest autor de best-seller afirma que pressionem massa els nostres fills i que no els donem ni temps ni espai per desenvolupar-se. Foto: FRANCESC CASALS. EL PERIÒDICO 22 OCTUBRE 2008. GASPAR HERNÀNDEZ


--Ha passat de la lentitud als fills, vostè.
--¿Sap quina va ser l'espurna? Una reunió entre pares i mestres del col.legi públic del meu fill de 7 anys, a Londres. La professora d'art estava entusiasmadíssima amb ell, i em va dir que seria un artista meravellós i dotat. Vaig sortir corrents del col.legi i em vaig posar a Google a buscar escoles d'art pensant que el meu fill seria el pròxim Picasso. Fins que en vaig parlar amb ell.
--¿I quina reacció va tenir?
--Em va dir que ell no volia dedicar- se a l'art. Que li agradava dibuixar, i punt. I després em va preguntar: "¿Per què els adults sempre ho heu de controlar tot?". I va ser llavors quan em vaig adonar que volia accelerar el desenvolupament del meu fill, sense paciència.
--¿Exercim massa control sobre els fills?
--Sens dubte. Som en un moment inquietant de la història: els adults hem segrestat la infantesa d'una manera mai vista. Els polítics i els buròcrates han distorsionat l'educació pública per transformar-la en una fàbrica: es tracta d'embotir els nens amb informació acadèmica i avaluar-los constantment amb proves i amb exàmens. I també la indústria publicitària ha colonitzat els racons més íntims de la infantesa, amb l'objectiu de vendre productes als nois.
--¿I els pares, quin paper tenen en aquest maremàgnum?
--Som a la línia de foc. Oscil.lem entre fer massa, passar-nos amb l'exigència del millor currículum per als nostres fills, i l'altre extrem, que és no fer prou. Això no està funcionant.
--¿Amb valors més rígids, tindríem una generació millor?
--No estic a favor de crear una cultura rígida al voltant dels nois. Del que es tracta és de trobar un equilibri entre la llibertat i els límits que sempre necessiten per sentir-se segurs i aprendre a moure's en un món basat en regles i etiquetes. No veig malament la idea d'imposar límits; és una necessitat bàsica. Però el moviment conservador promou una rigidesa excessiva: aquests polítics estan en contra d'alliberar la imaginació i la creativitat.
--Cada vegada es detecten més depressions, més desordres de l'alimentació...
--Hi ha coses fonamentals que no estan funcionant. Si analitzem l'energia, el temps i els diners que estem invertint en els nostres fills, hau- ríem d'assistir al naixement de la generació més brillant, més sana, més feliç de tots els temps. Però els resultats ens diuen el contrari. Hi ha molts problemes de salut i de salut mental entre els nostres fills.
--Però les intencions continuen sent bones.
--Sí, tot sorgeix d'un impuls positiu: fer el millor per als nostres fills. La ironia és tràgica: ho estem fent fatal. Els pressionem massa. No tenen ni l'espai ni el temps per desenvolupar-se cognitivament.
--Segons deia Claudio Naranjo en aquesta contraportada, el que nos- altres fem és educar la raó, no pas la intuïció.
--Estic totalment d'acord amb Claudio Naranjo. Hem creat una societat que té por del dubte i de la incertesa. Volem que tot sigui blanc i negre, i a més a més que sigui tot quantificable. La cultura del management ha acabat contaminant-ho tot. Perquè volem balanços i números, i tot això és contrari a la verdadera intuïció.
--I, vostè, ¿com aconsegueix aplicar-s'ho això?
--Amb petites coses. Intento estar amb el meu fill a casa, sense controlar-lo. Intento deixar-lo, per exemple, jugar, mentre jo cuino, sense controlar-lo. Sopem junts i tenim el televisor apagat. A casa nostra és fonamental fer un àpat una vegada al dia tots junts, sense el televisor, i parlant.
--¿Com el va canviar la seva aposta per la lentitud?
--Hi ha un abans i un després. Abans mirava de fer-ho tot com més ràpid millor, i ara ho intento fer tot tan bé com sigui possible. Una vegada fas aquest clic, ja no busques el camí més curt ni el camí més ràpid, i col.loques la qualitat abans que la quantitat.
--¿En què es concreta?
--Dic molt que no. Dic no a projectes de feina, a festes, per no caure en la trampa d'estar sobrecarregat. Prioritzo les coses que són importants. El resultat és que disfruto més de la vida perquè no hi passo volant: no estic fent quatre coses al mateix temps.
--¿Quina relació té amb les noves tecnologies?
--Molt més sana que abans. El mòbil el tinc gairebé sempre apagat. Amb el correu electrònic m'he imposat una disciplina molt forta, de ferro. Tinc franges fixes en què l'apago, per no estar-ne pendent sempre. Quan he d'accedir a una manera de pensar fèrtil i creativa, el pensament slow (lent), apago el correu electrònic. Ens hem tornat bojos, amb el correu electrònic. Ens en hem de desendollar.
CARL HONORÉ: NOU LLIBRE “BAJO PRESIÓN” - AUDIO PROGRAMA LA VENTANA (SER): CLICA
EL PAIS: DOCUMENT 12/102008: CLICA
ENLLAÇOS INTERESSANTS, PEL DEBATIR AQUEST TEMA:
- WEB LLIBRE AUTOR.CLICA
- Associació Internacional Pikler (Loczy). CLICA
- WEB EDUCACIÓN EMOCIONAL Y SOCIAL (document anàlisi internacional). CLICA
- ENLLAÇ WEB ELSA PUNSET. CLICA
- Pàgina web de Phillipe Meirieu-recursos pedagogia- (CERCANT AMB EL GOOGLE ES POT TRADUIR DEL FRANCÈS) CLICA
- Article EL PAÍS 22/10/08: Famílies que reclamen tenir la possibilitat d’educar als seus fills a casa. CLICA
- Escolaritzar es la millor forma d’educar. EL PAÍS 22/10/2008 - Mariano Fernández Enguita. CLICA
- Article:Moure’s en llibertat (respecta’m el meu temps). CLICA. Article 2 CLICA. Web M Graugés. CLICA
- Revista Infància número 154: En el dia a dia res no és banal, res no és rutina. Article de M. Fabrés. CLICA
En aquest mateix BLOC hi ha altres informacions que us poden interessar.

XIV Fòrum Local d'Educació. El suport local a l'acció educativa de les famílies


Castelldefels, 22 d'octubre de 2008


El paper de les famílies en l'educació dels seus infants és objecte d'un debat avui especialment intens. La dificultat de trobar temps compartits, la irrupció de les noves tecnologies, la sempre debatuda delegació de tasques educatives pròpies de les famílies en els centres escolars, la fragilitat social, etc. configuren un moment àlgid en què se'n parla molt i en què, des de la perspectiva de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona, cal donar rellevància a la funció educativa de les famílies. I, més encara, cal donar-hi suport des dels governs locals. Aquest és el tema que, justament, abordarem al XIV Fòrum Local d'Educació. (EXTRACTE DEL PROGRAMA).


DOSSIER DIBA
Polítiques de suport a les famílies: una proposta des del món local
Diputació de Barcelona; Brullet, Cristina (assessorament). Octubre 2008. CLICA

ENLLAÇ DOSSIER
L'escola bressol i els serveis a la petita infància i a les seves famílies. Una proposta de gestió municipal. CLICA
ENLLAÇ DOCUMENTS SÍNDIC GREUGES
L'ESCOLARITZACIÓ DE 0 A 3 ANYS A CATALUNYA (SETEMBRE 2007). CLICA
ACCÉS Nota de premsa21 de gener de 2008
El Síndic recomana més protagonisme del Departament d’Educació en l’etapa educativa 0-3 anys: VEGEU ENTRADA MÉS ANTIGA D'AQUEST BLOC
WEBS RELACIONADES:
DONES EN XARXA: CLICA
FAMÍLIES MONOPARENTALS: CLICA
FAMÍLIES LESBIANES I GAYS: CLICA

Eleccions per renovar els membres dels consells escolars i dels consells de participació de les llars d'infants


Eleccions per renovar els membres dels consells escolars i dels consells de participació de les llars d'infants
Tots els consells escolars dels centres públics i concertats i els consells de participació de les llars d'infants públiques i concertades han de renovar la meitat dels representants del professorat, dels pares i les mares i de l'alumnat i el delegat o la delegada del personal d'administració i serveis. En el cas dels centres i les llars d'infants públics correspon a la direcció convocar les eleccions. El procés començarà el 2 de novembre i les votacions tindran lloc entre el 23 de novembre i l'1 de desembre. Els consells han de quedar constituïts abans del 15 de desembre. Aquests consells són els òrgans de participació de la comunitat educativa en el govern dels centres o de les llars d'infants. Les seves funcions principals són l'aprovació, el seguiment i l'avaluació dels projectes que desenvolupen l'activitat educativa del centre. (EXTRACTE INFORMACIÓ DIBA)
MÉS INFORMACIÓ: DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ. CLICA

2008-10-19

La Generalitat traspassa a un consorci les 287 escoles i instituts de Barcelona


El canvi tanca un procés de 10 anys i afectarà més d'11.000 persones a partir del gener del 2009
EL PUNT - MARCEL BARRERA. Barcelona. Foto: QUIM PUIG


El llarg procés perquè l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat gestionin conjuntament les escoles i instituts de la ciutat arriba al final. Les setmanes vinents està previst que el consell executiu del govern català aprovarà el traspàs de les 287 escoles i instituts al Consorci d'Educació de Barcelona (CEB) a partir del dia 1 de gener del 2009. El traspàs, que haurà de ratificar també el plenari de l'Ajuntament de Barcelona, afectarà 11.000 persones, entre mestres, professors i personal d'administració i serveis; i suposarà la desaparició dels serveis territorials de la ciutat de Barcelona que estan situats a l'avinguda del Paral·lel.
La Torre Catalunya, situada entre la plaça d'Urquinaona i el carrer de Roger de Llúria, serà la nova seu del Consorci d'Educació de Barcelona.
El 29 de setembre passat, el consell de direcció del CEB va instar la Generalitat i l'Ajuntament a «fer efectiu» aquest òrgan consorciat entre les dues administracions el traspàs de tots els centres educatius. És el pas que s'esperava per donar compliment a la Carta Municipal de Barcelona que es va firmar ara fa 10 anys, el 1998, i que també dóna compliment a l'article 61.6 segons el qual els «funcionaris i el personal laboral hauran de ser incorporats a les plantilles dels consorcis». El mateix article assenyala que els treballadors «conservaran tots els drets adquirits de què gaudeixen en el moment de la incorporació».
CAS PER CAS
L'actual presidenta del consorci i també secretària general del Departament d'Educació, Dolors Rius, va confirmar a El Punt que el traspàs es farà efectiu amb data de l'1 de gener del 2009. «Esperem que no hi hagi cap problema; la situació contractual no canvia en cap cas.» En el supòsit que el canvi pugui afectar alguna persona –uns quants centenars canviaran de lloc de treball–, Rius va dir que «s'estudiarà cas per cas».
La diferència més important serà que els centres educatius, quan hagin de demanar un mestre o comunicar-se amb l'administració, ja no hauran de remetre's als serveis territorials de la ciutat de Barcelona, que desapareixen, sinó que s'hauran d'adreçar a unes noves dependències que centralitzaran tot el servei a la plaça d'Urquinaona. Les nòmines que rebin a partir del dia 1 de gener tampoc no seran de la Generalitat ni l'Ajuntament, sinó del Consorci, que els últims mesos ja ha anat assumint competències, la més important la d'obres i infraestructures. El traspàs, que ara haurà de rebre l'empenta definitiva a través dels respectius acords del govern català i del plenari de l'Ajuntament, mantindrà la titularitat de la majoria dels centres a la Generalitat i deixarà al marge les escoles bressol. L'Ajuntament té en marxa un ambiciós pla per augmentar el nombre de places de 0-3 anys els anys vinents i prefereix que el traspàs de les guarderies quedi per una fase final. Aquests canvis tampoc no suposaran la desaparició de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB), que continuarà gestionant alguns programes educatius.
MILLORAR EL SERVEI
L'acord preveu que es traspassin al Consorci d'Educació tots els centres públics –287 en total– d'educació infantil, primària, d'educació secundària obligatòria, de formació professional (FP), de règim especial i de persones adultes. Per Dolors Rius, aquests canvis busquen l'objectiu de «garantir els principis de proximitat i millorar els serveis educatius de la ciutat de Barcelona».
Nous serveis a Urquinaona El número 6 de la plaça d'Urquinaona serà el nou centre d'operacions dels serveis educatius de la ciutat de Barcelona. A aquest nou espai, que ocuparà algunes plantes del que és la Torre Catalunya, hi anirà tot el personal que actualment treballa als serveis territorials de la ciutat de Barcelona, a l'avinguda del Paral·lel; i a l'actual seu del Consorci d'Educació de Barcelona, al carrer de Pau Claris. També està previst que una part del personal que actualment treballa a l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB), a les dependències municipals de la plaça d'Espanya, es traslladarà a Urquinaona. L'espai que quedarà lliure a l'IMEB l'ocuparan treballadors de l'Oficina de Formació Professional, que actualment tenen la seu al passeig de Gràcia de Barcelona. Aquests canvis han d'estar tots en marxa a partir de l'1 de gener del 2009, és a dir, d'aquí a dos mesos i mig.

2008-10-12

Primer estudi internacional sobre l’educació emocional i social en el món 07/10/2008]




La Fundación Marcelino Botín presenta el primer estudi internacional sobre educació emocional i social en el món en una taula redonda oberta al públic. 07/10/2008]

És la primera vegada que com fruit de les reunions d'experts internacionals a Santander es treuen conclusions contundents i prometedores sobre l'impacte positiu que té l'educació emocional i social en el benestar i desenvolupament integral de nens i joves.La conclusió de l'estudi, basat en la investigació científica, és contundent: el desenvolupament sistemàtic de programes d'educació emocional i social en l'escola produeix beneficis en nens i joves de tot el món; en concret, repercuteix positivament en el seu benestar emocional, en les seves relacions socials, millora el seu rendiment acadèmic i actua com factor preventiu de problemes en el seu desenvolupament. En definitiva, promou el benestar i desenvolupament integral en la infància i joventut. L'acte estarà presidit per la Consellera d'Educació del Govern de Cantàbria, Rosa Eva Díaz Tezanos; el Director General d'Avaluació i Ordenació del Sistema Educatiu del Ministeri d'Educació, Javier Vidal, i Rafael Benjumea, Director de la Fundació Marcelino Botí. En la taula rodona intervindran diversos dels autors de l'informe. Christopher Clouder, Belinda Heys, Bo Dahlin, Rene Diekstra, Bufona Lantieri, Pablo Fernández-Berrocal i Harm Paschen, experts de reconegut prestigi procedents de Regne Unit, Suècia, Països Baixos, Estats Units, Espanya i Alemanya han treballat amb la Fundació Marcelino Botí a Santander en la realització d'aquest informe. L'equip s'ha reunit periòdicament durant 2007 per a reflexionar i intercanviar coneixements i experiències educatives actuals en l’àmbit de l’educació Emocional i Social. L’anàlisi s'ha portat a terme des de l’àrea Educació Responsable de la Fundació Marcelino Botí, que des de 2004, desenvolupa una experiència aplicada a Cantàbria per a promoure l’educació emocional, cognitiva i social des dels 3 als 16 anys, contant amb la col·laboració dels col·legis, les famílies i altres membres de la comunitat. L'informe explica què és l’educació Emocional i Social, ofereix la perspectiva actual en diferents països i recull experiències educatives concretes, significatives i interessants de Gran Bretanya, Països Baixos, Suècia, Estats Units, Alemanya i quatre d'Espanya. L’estudi ha començat per aquests sis països però la idea de la Fundació és continuar ampliant-lo. Per a això ha creat una Plataforma Internacional via web que permet fàcilment connectar, consultar, compartir i publicar experiències educatives online. (reproducció article original)

WEB EDUCACIÓN SOCIAL I EMOCIAL: ANÀLISIS INTERNACIONAL. CLICA AQUÍ PER ACCEDIR AL DOSSIER

2008-07-16

Barcelona duplicarà el 2011 el nombre de places de guarderia




Barcelona duplicarà el 2011 el nombre de places de guarderia

PLA PER REDUIR UN IMPORTANT DÈFICIT

La ciutat tindrà 48 nous centres, 20 integrats en escoles de primària
ROSA MARI SANZ - BARCELONA - EL PERIODICO 16/7/2008

Una de les promeses del programa electoral de Jordi Hereu va ser doblar el nombre de places de les guarderies municipals, un dels principals dèficits en matèria d'equipaments educatius de la ciutat que aquest any ha deixat sense cobrir prop del 63% de les famílies que ho van sol.licitar. Ahir, l'alcalde i la regidora d'Educació, Montserrat Ballarín, van concretar aquest compromís i van presentar un ambiciós projecte pel qual el 2011 la ciutat disposarà de 7.574 places, enfront de les 3.698 que tenia el maig del 2007, quan es va anunciar l'objectiu. Això serà possible amb la construcció de 48 nous centres, que s'afegiran als quatre que s'estrenaran aquest setembre i que han permès guanyar 324 matrícules.La mesura, inclosa al Programa d'Actuació Municipal (PAM) que s'aprovarà inicialment aquest matí, i acordat entre el PSC i ICV-EUiA per al període 2008-2011, permetrà així mateix millorar alguns dels equipaments actuals per a nens de 0 a 3 anys que han quedat obsolets. D'aquesta manera, 10 de les noves edificacions serviran per substituir- ne unes altres 10, i 20 de les futures guarderies s'instal.laran en centres de primària, algunes en els previstos de nova construcció o en altres ja existents que s'ampliaran. La resta es construirà en solars propis o adquirits per l'ajuntament, unes obres que suposaran una inversió de 72 milions d'euros (48 a compte de l'ajuntament i 24, de la Generalitat).OFERTA EQUILIBRADAAl marge d'ampliar l'oferta pública, un dels objectius és millorar la distribució de les places territorialment i, per fer-ho, prèviament s'han portat a terme estudis demogràfics. Per això, els districtes de Sant Martí (amb 848 noves places), Sant Andreu (en guanyarà 499) i l'Eixample (497 més), que tenien situacions de més necessitat, són els que sortiran més beneficiats amb el pla. Els segueixen Gràcia (486) Sants-Montjuïc (389), Horta-Guinardó (322), Sarrià-Sant Gervasi (292), Nou Barris (268), Ciutat Vella (177) i les Corts (98).Hereu va destacar que l'ampliació de la xarxa de guarderies obeeix a la voluntat de l'ajuntament de reforçar l'oferta per a l'etapa de 0 a 3 anys, "conscients que és un instrument idoni per poder iniciar l'educació dels nens i ajudar a la conciliació de la vida laboral i familiar". Ballarín, per la seva part, va subratllar que si la ciutat comptés en l'actualitat amb les places previstes per al 2011 s'hauria pogut cobrir gairebé tota la demanda que hi ha hagut per a aquest pròxim curs, en què 4.541 nens han quedat fora, i va apuntar que si en aquell moment continua el dèficit el municipi es podria plantejar crear una línia d'ajuda econò- mica per a les famílies que no hi puguin accedir.

Foto: RICARD CUGAT

Barcelona pasará de 3.700 plazas de guardería pública a 7.500 en 4 años
En el curso 2011-2012 estarán en funcionamiento 52 nuevos centros
EL PAÍS - BLANCA CIA - Barcelona - 16/07/2008




Barcelona pasará de 3.698 plazas en el curso que acaba de terminar a 7.574 en septiembre de 2011 y de una red de 57 guarderías este año a 99 dentro de cuatro. Así, duplicará las plazas en guarderías municipales, uno de los equipamientos que más demanda tienen y que año tras año dejan por cubrir aproximadamente dos tercios de las peticiones. El curso pasado, por ejemplo, los niños que se quedaron sin plaza fueron 4.541, gran parte de los cuales pasaron a la privada, que en Barcelona tiene cerca de 11.500 plazas.
La diferencia de cuotas entre los dos sectores es importante: una plaza en una guardería municipal tiene un coste máximo de 258 euros -150 de escolarización y 108 de comedor-, mientras que en las privadas no baja de entre 400 y 450 euros.
El plan de guarderías para este mandato municipal fue presentado ayer por el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, y la concejal de Educación, Montserrat Ballarín. De las 52 guarderías nuevas, 10 sustituyen otras tantas que se deben renovar totalmente. 20 se ubicarán en edificaciones anejas a escuelas de primaria y el resto se levantarán en solares y locales municipales, algunos obtenidos por compensación y otros comprados. Todas tienen dirección concreta: "Esto no es un convenio, sino la concreción de las plazas que deberán entrar en funcionamiento en el curso 2011-2012", destacó Hereu. Por ello, la apertura de las nuevas guarderías será gradual (cuatro de ellas abrirán el curso próximo). Con todo, la regidora de Educación reconocía que el grueso de las obras se emprenderá a partir de 2008.
La distribución de las nuevas guarderías tiene en cuenta la evolución demográfica y las necesidades de los distritos. Así, el que estrenará más guarderías municipales será Sant Martí -el que más crece en Barcelona-, que pasará de siete a 17. El Eixample, con una carencia crónica de plazas públicas, pasará de tres a 10. Gràcia, de dos a ocho; Sants-Montjuïc, de siete a 13; Sant Andreu, de cinco a 11; Horta Guinardó, de nueve a 13; Nou Barris, de 10 a 14; Ciutat Vella, de 6 a 9, y Les Corts, de dos a cuatro. La media de plazas por centro será de 81.
El cambio no es sólo de cantidad, sino de calidad. En ese sentido, la regidora aseguró que no se bajará el listón: "En las encuestas que hacemos a los padres, la nota es un 8,7". Tanto ella como el alcalde no son partidarios de concertar plazas en el sector privado: "Si el Ayuntamiento de Barcelona hace este esfuerzo para crear plazas públicas es porque creemos que es estratégico, ya que contribuye a la cohesión social". De hecho, una de cada cuatro plazas de las guarderías municipales recibe algún tipo de ayuda, que va del 30% al 90% de la cuota. El plan supone una inversión de 72 millones de euros, de los que 48 procederán del Ayuntamiento y 24 de la Generalitat.


Las plazas más difíciles
Dos de cada tres solicitantes de un puesto en las guarderías públicas de Barcelona para el curso 2008-2009 se quedan sin él por falta de oferta
LA VANGUARDIA 9 JULIOL 2008




Obtener una plaza en una guardería pública de Barcelona para el próximo curso ha resultado todavía más difícil que el año pasado. Prácticamente dos de cada tres familias que la han solicitado - el 62,7%- no lo han logrado. Así las cosas, tendrán que acudir a los centros privados - más caros- o buscar otras soluciones para el cuidado de sus hijos pequeños. De las 7.236 familias que optaron a una de estas plazas, 2.695 han obtenido finalmente una plaza, lo que supone el 37,2%, según datos facilitados ayer por el Consorci d´Educació de Barcelona, Estas cifras dan cuenta de que el fuerte desequilibrio existente entre la oferta y la demanda en los centros de educación infantil de la franja de edades de 0 a 3 años continúa creciendo ya que el curso anterior las solicitudes denegadas supusieron el 57,4% de las presentadas. Y esto ocurre a pesar de que va a haber más plazas - 224-, las de las escoles bressol El Cotxet, El Putget, El Tramvia Blau y El Bressol del Poblenou, de nueva creación. Este incremento de la oferta, del 9%, ha disparado la demanda en un 25%, fenómeno que viene repitiéndose los últimos años. ...
Pla d’escoles bressol. Municipals. Mandat municipal 2007-2011. Document Ajuntament de Barcelona 15 Juliol 2008.
COPIA L'ADREÇA I ENGANXA-LA A LA BARRA D'ADRECES:
DOCUMENT DE TREBALL AJUNTAMENT DE BARCELONA - CLICA AQUÍ - WEB COL·LECTIU 2

Barcelona doblarà en 3 anys les places d'escoles bressol però seguirà sense cobrir l'alta demanda

TELENOTÍCIES TV3 15 JULIOL 2008

Altres referències:
Resolució de la consellera d'Educació i Cultura Illes Balears, de 31 de juliol de 2008, per la qual es convoquen les ajudes per a la creació i consolidació de places de primer cicle d'educació infantil corresponents als exercicis 2009 a 2011.ENLLAÇ CLICA AQUÍ

2008-05-14

ESCOLES BRESSOL DEL PMG DE GRANADA, EN PERILL


Guarderías municipales en peligro
Una plataforma de escuelas infantiles se rebela contra la merma de calidad
J. MARTÍN-ARROYO - Granada - 12/05/2008



La moderna irrupción de los gestores en el ámbito educativo ha comenzado a hacer mella en las escuelas infantiles municipales, un ámbito educativo con acreditado prestigio y tradición. La multiplicación de centros por la alta demanda merma la calidad de la enseñanza, vital para el desarrollo de los más pequeños. "Lo que impera ahora es una escuela infantil con carácter asistencial y no educativo, tan sólo porque al político le da cifras", reflexiona con crudeza Cristina Martínez, presidenta de la Asociación de Padres y Madres de Granada.
Las escuelas infantiles municipales nacieron a principios de los años 80, al amparo de los ayuntamientos más sensibilizados con esta educación. El ejemplo de Granada es el último de una metamorfosis contra la que los educadores pelean ahora. "En Madrid los pliegos de condiciones vetan en la práctica las cooperativas de educadores y priman el mejor proyecto económico de empresa. Funcionaban con gran calidad hasta que las competencias se transfirieron en 2000, y se erosiona bajo pretexto de que resulta cara", apunta Carmen Ferrera, de la Junta de Portavoces de Escuelas Infantiles de la Red Pública madrileña.
Esta primavera el Ayuntamiento de Granada impulsa la transformación del Patronato municipal de Escuelas Infantiles, una institución con 25 años y gran prestigio docente y académico. El consistorio planea la creación de la Fundación Granada Educa, pero antes de su nacimiento ya ha surgido una plataforma en contra. Trabajadores, familias, oposición municipal y sindicatos se han unido para protestar por la paulatina reducción de costos que afectará a la calidad de la enseñanza de 400 menores. "Para el ayuntamiento el Patronato resulta caro y demuestra un desprecio absoluto por su labor y la infancia de nuestra ciudad", denuncia Juan Antonio García, del comité de empresa.
El consistorio ya ha suprimido la tutela y subvención de diez escuelas infantiles y han desaparecido programas culturales para los niños como Vamos al teatro o Cámara Acción, y el recorte de gastos se confirma. "Es una privatización encubierta y la autonomía de las escuelas quedará en entredicho al incluir patronos en la fundación, ya que nos arriesgamos a que impongan sus criterios", critica Martínez.
La intención inicial del Ayuntamiento de Granada era involucrar a la Junta de Andalucía y la Universidad de Granada, para así repartir gastos. Pero la Junta ya se ha desvinculado del proyecto, ya que éste no coincide con los objetivos educativos que desarrolla en el resto de la comunidad. La concejal de Educación, María del Carmen Sánchez, dice que no entiende la oposición a sus planes, cuando pretende "ofrecer nuevas plazas reales con cuatro nuevas escuelas". "El patronato tiene mucho prestigio... ¿por qué se va impedir trasladar ese modelo a la mayoría?", interroga. El modelo a seguir es el implantado en Madrid, adonde una delegación del ayuntamiento se desplazó para contemplar el sistema de gestión implantado, a pesar de que la última huelga del sector ha contado con el 90% de apoyo de las escuelas infantiles y la ratio por profesor ha aumentado de 16 a 20 niños.
"Los políticos deberían comprender que el modelo educativo fallará siempre en el informe PISA si no se potencia el tramo fundamental de 0 a 6 años. Cuando podríamos ser el referente, se está buscando la rentabilidad económica", concluye Martínez.


La Fundación Educa desata el rechazo de más de 8.000 afectadosDocentes, padres y sindicatos defienden el Patronato de Escuelas Infantiles. Desembre 2007 – CGT Andalusia


El proyecto municipal para constituir la Fundación Granada-Educa tiene cada vez más detractores. Los trabajadores del Patronato Municipal de Escuelas Infantiles -órgano que gestiona actualmente cuatro centros en la capital-, padres y representantes sindicales entregaron ayer en el Ayuntamiento de Granada 8.100 firmas contra la constitución de dicha entidad, que hoy se debate en el pleno municipal.
"No entendemos por qué se tiene que crear una fundación si ya existe un órgano que cuenta con capacidad para cubrir las necesidades de la población", alega la presidenta del Comité de Empresa del Patronato y portavoz de UGT, Lourdes Casares.
El pasado mes de diciembre la Concejalía de Educación llevó a pleno la creación de una fundación cuya función era, según argumentó, mejorar los servicios municipales en temas de educación infantil. La voz de alarma saltó cuando se reveló que el proyecto Granada-Educa contemplaba en sus estatutos la entrada de capital privado. El resto de los partidos con representación municipal no tardó en expresar su rechazo a lo que consideran un intento de privatización de esta gestión.
El paso de Patronato a Fundación implica además un cambio en el modelo de enseñanza, pues la entidad municipal atiende a 440 niños inscritos en cuatro centros (Escuela Infantil Belén, Luna, Arlequín y Duende) de 0 a 6 años; mientras que la Fundación Granada-Educa sólo contempla el ratio de 0 a 3 años.
El Patronato Municipal de Escuelas Infantiles, de gran prestigio en España, lleva a cabo su actividad en Granada desde hace 28 años. El modelo educativo que se desarrolla en el mismo es defendido por diversos movimientos de formación pedagógica. De ahí que entre las 8.100 firmas recabadas por el Comité de Empresa del Patronato se encuentre las de pedagogos de Madrid, Barcelona, Pamplona y Alicante, como es el caso de Irene Balaguer, presidenta del Consejo Escolar Estatal, que ha defendido públicamente su continuidad.
Los sindicatos no entienden la razón de tanta urgencia por parte del Consistorio municipal cuando en el próximo año lectivo (2008-09) se va a debatir el nuevo sistema de financiación de las escuelas infantiles.
La presidenta del Comité de Empresa del Patronato explica que la plantilla, compuesta por 60 trabajadores fijos y unos 70 temporales, no teme una reestructuración con la constitución de la Fundación, pero "nos inquieta que ninguna fuerza social y política, salvo la del PP, apoye esta iniciativa de privatización".
Tras esta decisión,se encuentra la sombra de un cambio de gestión anunciado tiempo atrás por el Ayuntamiento. Hoy en día la educación infantil en Granada depende de Bienestar Social para los niños de 0 a 3 años y de Educación a partir de 6; pero el Consistorio defiende que Educación se haga cargo de todo el ratio. "Esto supondría perder la visión asistencial en la educación infantil", comenta Juan Martínez.El Ayuntamiento de Granada tiene previsto presentar hoy en el pleno los estatutos de la Fundación y aprobar la modificación de la ordenanza fiscal reguladora de las tasas de prestación de servicios en las escuelas municipales de Granada.

2008-05-04

AVANTPROJECTE LLEI D'EDUCACIÓ DE CATALUNYA


UNA LLEI QUE FA RETROCEDIR A L'ESCOLA BRESSOL
TEXT ÍNTEGRE - CLICA
DOSSIER - CLICA

2008-04-17

Amb una manifestació festiva els conductors/es d'autobusos de TMB agraeixen la solidaritat rebuda i celebren el seu triomf

DIMECRES, 16 D'ABRIL 2008

Amb una pancarta o­n es podia llegia "Gràcies a la solidaritat" els conductors i conductores de TMB de Barcelona han agraït el suport solidari rebut en la seva lluita per aconseguir els dos dies de descans setmanal. L'acte i la posterior manifestació pel centre de Barcelona han estat una celebració col·lectiva del triomf de la seva lluita.
L’acte ha començat amb diversos parlaments a la Plaça Universitat. Josep Garganté, en nom del comitè de descansos, ha explicat que, tot i l’acord assolit el dia anterior, s’havia decidit mantenir la convocatòria de la manifestació per poder explicar els resultats de la lluita i poder agrair la àmplia solidaritat rebuda. Garganté ha recordat com tot va començar precisament amb una assemblea en aquell mateix lloc, o­n aclaparadorament els conductors i conductores de TMB van acordar encetar un procés de lluita per assolir els dos dies de descans setmanal. També ha anunciat que probablement l’1 de maig es farà una acte festiu per celebrar la victòria.
Per la seva banda, Saturnino Mercader ha fet balanç de la lluita i de l’acord aprovat massivament per l’assemblea dels treballadors, un acord que suposa assolir ja des d’ara el 50% de les reivindicacions del col•lectiu i que obre la via per poder completar la reivindicació dels dos dies de descans setmanal sense augment de jornada ni reducció salarial, mitjançant l’avançament de la negociació del conveni a partir de maig. També ha explicat que l’empresa ha hagut de recular en les sancions que havia imposat als treballadors, comprometent-se a no posar en marxa els 30 nous expedients i els 5 acomiadaments que tenia preparats, i a retirar parcialment les 24 sancions anteriors (només a partir de la data de l’acord, sense efectes retroactius). Mercader ha anunciat que exigiran la anul·lació total d'aquestes sancions per via judicial. D’altra banda, com que també es mantenen els processos penals oberts contra els 6 detinguts per la guàrdia urbana i els mossos d’Esquadra, Mercader ha denunciat que lluitar i ser solidari no pot ser cap delicte, per la qual cosa continuarà la solidaritat fins assolir l’anul·lació dels càrrecs contra ells. Finalment, ha deixat clar que la lluita no ha acabat i que ara comença una nova etapa amb la negociació del conveni, sense descartar noves mobilitzacions.
Després d’un breu parlament d’un portaveu de Can Vies, s’ha iniciat la manifestació fins a Plaça Catalunya en un ambient distès i de satisfacció general. Al final de l’acte, Faustino Mondragón ha fet una breu parlament o­n ha tornat a agrair la solidaritat rebuda i ha remarcat el caràcter unitari i assembleari de la lluita.

1.000 EDUCADORES TENEN BARRAT EL PAS A MAGISTERI



Demanen a la Generalitat un pla especial que permeti compatibilitzar treball i estudis.
Centenars d’educadores van ocupar la Conselleria d’Universitats el passat 28 de febrer (FOTOGRAFIA).
DIARI METRO – 14 ABRIL 2008 - JOSEP GUITART


Hi ha manca de mestres, però paradoxalment hi ha un col·lectiu de mil educadores d’escoles bressol públiques que volen estudiar Magisteri i es troben amb una barrera burocràtica infranquejable. Han demanat a Universitats que faci un pla especial perquè puguin accedir als estudis i, de moment, s’hi nega. Aquest diari es va posar en contacte amb el Departament sense obtenir-ne resposta. Ara, per cursar Magisteri es necessita exclusivitat, ja que l’horari és de matí i tarda. És una barrera important ja que són persones que treballen. Demanen a la Conselleria que sigui flexible i permeti fer un magisteri nocturn: “Estan disposades a estudiar de nit i caps de setmana. A fer l’esforç que calgui”, manifesta Rosa Ferrer, portaveu de la Xarxa Territorial d’Educació Infantil de Catalunya.Són professionals que ja fan de mestres, tot i que sense tenir-ne el títol, ja que no és imprescindible. Volen tenir una millor formació i, també, lògicament, cobrar més. “Però no és una qüestió de diners sinó sobretot de vocació, perquè, si no ens agradés educar els nens, ja hauríem marxat. Hi ha molta precarietat”, diu.Estan desesperades, i prova d’això és que quan al febrer Universitats va rebutjar la seva proposta, van ocupar la conselleria i no van marxar fins que van arrencar la promesa que estudiarien el seu cas. De moment, encara esperen.

Creix la plantilla


• L’APLICACIÓ de la sisena hora a primària i l’augment de l’escolarització ha fet que, en els darrers dos anys, s’hagin incorporat a l’educació pública 8.054 docents, fet que suposa un increment del 16%.
• OPOSICIONS. Aquest any es convoquen 6.740 places més, de les quals 5.570 corresponen al cos de mestres.
• LA PLANTILLA actual de mestres, per a classes de 0 a 12 anys, a les escoles públiques és de 33.412. Del total, 9.182 corresponen a l’etapa d’infantil, que inclou dels 0 als 6 anys. A la secundària hi treballen 26.578 docents.

800 euros pot cobrar com a màxim un educador que treballi en una escola bressol pública. Si tingués el títol de magisteri, el sou hauria de pujar als 1.600.

Magisteri no apte per a les educadores
Un miler de professionals no poden estudiar aquesta carrera

UNIVERSITATS. Les educadores de guarderies públiques catalanes volen estudiar Magisteri però no poden. El motiu no és altre que l'exclusivitat que exigeix aquesta carrera, ja que el seu horari és de matí i tarda i, òbviament, les educadores treballen i no poden dedicar-se a aquests estudis. Es troben amb una barrera burocràtica infranquejable quan, paradoxalment, falten mestres. Les educadores demanen al Departament d’Universitats que elabori un pla especial per a poder accedir a la diplomatura, però no s'ha arribat a cap acord. Els nombres parlen per si sols si es té en compte que un educador que treballa en una guarderia pública guanya un màxim de 800 euros al mes, i un mestre amb la carrera de Magisteri hauria de cobrar 1.600.

Irene Balaguer, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat


Calen més escoles bressol, però hi ha prou mestres?
– No, ni que tinguéssim les 30.000 places promeses, podríem cobrir-les. No hi ha prou mestres per fer més escoles bressol. També en falten a primària.
La Generalitat diu que n’ha contractat milers?
– No és suficient. I la cosa empitjorarà els propers anys, quan es jubili un gran nombre de docents, que podria arribar al 40% de la plantilla.
Llavors, aquests mil nous mestres serien necessaris?
– Sí. Són molt necessaris. Educació està molt interessada en què es puguin treure el títol. Qui s’hi oposa és Universitats. A més, han d’entrar a Magisteri el proper curs. El 2009-2010 ja no podran, perquè comença el pla de Bolonya i els estudis passen de 3 a 4 anys.
Xarxa territorial d'educació infantil de Catalunya. CLICA

2008-04-02

RECULL INFORMATIU PROBLEMA LUDOTEQUES


LA MORT D’UN NADÓ DESTAPA EL DESCONTROL DE LES LUDOTEQUES. EL PROBLEMA DE L'ATENCIÓ PRIVADA ALS INFANTS EN PISOS-GUARDERIA


EL PERIÒDICO – 2 ABRIL 2008
Un establiment de BCN amb llicència de ludoteca per a 10 nens acollia 30 menors Dues de les tres empleades del centre estaven en situació irregular a Espanya

FOTO: RUTH MARIGOT (AVUI)

La mort, per causes naturals, d'un nadó de quatre mesos, en un local que actuava amb llicència de ludoteca al barri d'Horta-Guinardó de Barcelona, va tornar a evidenciar ahir el descontrol de l'Administració sobre els establiments que fan de guarderia. La ludoteca, ara precintada, atenia diàriament una trentena de nens, quan havia declarat que tenia aforament per a 10, i les tres cuidadores, dues d'elles en situació il.legal a Espanya, no disposaven de cap tipus de titulació específica, segons les primeres investigacions de la policia autonòmica. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va recordar que des de l'any 2004 denuncia aquesta situació sense que la Generalitat hi hagi posat remei.
L'autòpsia, ordenada per un jutjat de Barcelona, va confirmar ahir el que s'havia apuntat inicialment, en el sentit que la criatura, que tenia una cardiopatia, havia mort arran d'un episodi de mort sobtada, dilluns al migdia.
El 2004, en l'informe anual que el Síndic de Greuges dirigeix al Parlament, ja s'alertava que la creixent demanda de places de guarderia havia generat "un gran descontrol" a l'hora d'obrir locals que oferien aquests serveis. Només un any més tard, en l'informe del 2005, es referia als principals dèficits detectats en aquest tipus d'establiments: "un nombre excessiu de nens per grup" i "les llargues jornades i el sou reduït" dels que hi treballen, qüestions totes dues que "tenen una incidència directa en la qualitat de l'atenció que reben els menuts".
El 2006, any en què un nadó va morir en circumstàncies idèntiques a les registrades ara en una ludoteca de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Ribó va subratllar que "la falta de supervisió administrativa" dels serveis que funcionen com a guarderies "col.loca els nens afectats i les seves famílies, majoritàriament desconeixedores de la falta de control d'aquests serveis, en una situació de desprotecció".
SUGGERIMENT
El Síndic deia que es tractava de serveis "il.legals". I per posar-hi remei, suggeria al Departament d'Educació que promogués la regularització administrativa de les ludoteques que acollien nens de forma prolongada i que els exigís el compliment dels mateixos requisits que es demanen a les guarderies autoritzades.
El Síndic de Greuges considerava que, malgrat que aquest tipus de serveis no disposen d'una autorització educativa, la conselleria "s'hauria d'implicar en la seva supervisió". Però aquest punt de vista no era compartit pels responsables d'Educació, que han negat que aquesta responsabilitat els competeixi.
Finalment, el mes de febrer passat, la Conselleria de Governació va presentar al Síndic "un document de bases" previ a la confecció de l'articulat que regularà l'activitat de les ludoteques. I ahir mateix, la portaveu del Govern de la Generalitat, Aurora Masip, va assegurar que la normativa es podria aprovar "abans de l'estiu".


Les ludoteques com a símptoma
DIARI AVUI - Xavier Bosch / Director

Un nen de quatre anys (ha de constar mesos-error tipogràfic Diari Avui) mor en una ludoteca d'Horta-Guinardó. Una mort natural però que, de cop i volta, comença a destapar un cúmul d'irregularitats que obliguen els Mossos a detenir-ne la propiètaria. Al Winnie The Pooh hi passaven l'estona trenta nens en lloc dels deu permesos, el local no reunia les condicions mínimes, les treballadores no tenien contracte i n'hi havia dues que tampoc no tenien el permís de residència. Res d'això ha tingut a veure amb la mort del nen, però sí que desvela un nyap inadmissible i al qual no es posa remei. És el cas d'un govern que es penja i no regula l'intrusisme en un sector que treballa amb el material més sensible de tots, els nens. Ara sí, el departament de Governació anuncia un decret per abans de l'estiu. La notícia és que sembla que va de debò. Ja tocaria, perquè el cas ja fa pudor i s'acosta molt a l'escàndol.
El govern no pot recordar-se de Santa Bàrbara només quan trona. En els últims anys, després dels desgraciats casos de les ludoteques de Vilanova i la Geltrú i de Sant Cugat, l'executiu ja va reaccionar de la mateixa manera que ara. Després de cada desgràcia ha anunciat que està enllestint, per al cap d'uns mesos, un decret per regular les ludoteques que ompli un buit legal que permet, encara avui, que es converteixin en escoles bressol encobertes. La veritat és que, en els casos precedents, han passat els mesos, han passat els anys i aquest decret ningú no l'ha vist. Senzillament, perquè no existeix. El tripartit, això sí, ha anat passejant el tema de les ludoteques per diversos departaments: va començar a Acció Social, Educació hi va dir la seva i ara és a Governació. Els uns pels altres ningú no ha fet els deures. Fins i tot el Síndic de Greuges els ha estat estirant les orelles, amb pocs resultats. Ara sembla que Joan Puigcercós sí que va deixar el decret a punt abans de fugir de la conselleria. Tant de bo. Fets, no paraules. Sisplau.

La directora d'una ludoteca de Vilanova serà jutjada per mals tractes
ELPERIODICO - J. G. ALBALAT - BARCELONA


Saray O. M. , la directora de la ludoteca El Món dels Barrufets, de Vilanova i la Geltrú (Garraf), serà jutjada per sis delictes contra la integritat moral i tres faltes de maltractament. El jutjat que ha investigat durant dos anys el cas ha acordat ara l'obertura de judici oral contra la imputada, que va ser denunciada el 2006 per una excuidadora per presumptes maltractaments als nens.
La titular del Jutjat d'Instrucció número 1 de Vilanova i la Geltrú, Maria Rocío Marina Coll, ha pres aquesta decisió després de rebre els escrits de qualificació de la fiscalia i de l'acusació particular. La jutge manté la llibertat provisional per a Saray O. M, alhora que l'ha requerit perquè presti en 24 hores una fiança de 3.340 euros per cobrir eventuals indemnitzacions.
El cas es va fer públic el març del 2006, quan l'excuidadora va denunciar el "tracte agressiu" que la imputada presumptament dispensava als nens, d'entre 7 i 3 anys. Per demostrar-ho, la noia va filmar la directora amb una minicàmera que va incorporar al botó dels seus pantalons i va entregar la gravació a la policia. Després es va procedir a la detenció de Saray O. M. L'exempleada va dir que ella va presenciar "crits, pessics i estirades d'orelles, insults i gestos violents".

Bebés en guarderías clandestinas
EL PAÍS - Barcelona / Madrid - 02/04/2008
Pisos y ludotecas se usan como centros ilegales ante la falta de plazas de infantil

La muerte de un bebé de cuatro meses en una ludoteca de Barcelona ha destapado la red de guarderías ilegales que prolifera en España con el crecimiento de la inmigración y ante la escasez de plazas de educación infantil. Cobran por cuidar niños todo el día en pisos o locales menos que en un centro regulado. También con menos garantías. Es la solución improvisada de familias que no tienen con quién dejar a los niños mientras trabajan. Son sobre todo inmigrantes de pocos recursos. A menudo, no les llega la información sobre las posibilidades educativas de sus hijos en España. Las plazas públicas de guardería, aunque sean pocas, se otorgan sobre todo por la renta familiar. Todos los niños, sea cual sea la situación legal de su familia, tienen derecho en España a la educación, pero la red pública y concertada sólo cubre la educación de los tres años en adelante.
* Detenida la directora del centro donde murió un niño
* El cuidado por vecinos, bajo la ley del silencio
La Plataforma 0-6 ha recogido 20.000 firmas para que se regule el sector
Hay 1,4 millones de menores de 3 años, pero sólo 270.000 están escolarizados
La Generalitat carece de una norma sobre ludotecas aunque prometió hacerla
Un 'aparcaniños' no está sujeto a ningún control por parte de Educación
En la actualidad hay 1,4 millones de menores de tres años en España, de los que sólo 270.000 están escolarizados. El 43% de las familias con niños en estas edades ha pedido una plaza en un centro de infantil, pero sólo la obtiene el 16,6%.
En Cataluña, para abrir una ludoteca (en teoría un local de juegos) sólo se necesita una licencia de actividad municipal. La Generalitat afirma que prepara una normativa. Ya aseguró lo mismo hace dos años cuando murió una niña de cuatro meses en un centro de Sant Cugat y cuando un juez ordenó cerrar una ludoteca en Vilanova i la Geltrú por el presunto maltrato a menores. "Preparamos una norma que estará lista antes del verano", según un portavoz de la Generalitat.
"No nos cansamos de repetir que las ludotecas no sustituirán nunca a las guarderías", señala un portavoz de la agrupación de ludotecas de Cataluña Atzar. Los menores de tres años deben acudir acompañados de un adulto. De lo contrario, "no se puede considerar" una ludoteca. "Nuestro objetivo no es cuidar niños en ausencia de sus padres, sino permitirles disfrutar de unas horas relajadas de juego acompañados de sus hijos", señala la patronal catalana. Pero algunas ludotecas operan de hecho como guarderías y a precios más bajos. Dos de ellas, consultadas por EL PAÍS, cobran entre 250 y 350 euros, cuando las guarderías privadas rondan los 400. Eso sí, a diferencia de las escuelas infantiles, sin control alguno por parte de Educación. Para las escuelas infantiles, un caso claro de competencia deseal.
En Madrid, el Ayuntamiento distingue entre ludotecas y centros de recreo infantil. Las 21 ludotecas municipales, gestionadas por la Cruz Roja, son "espacios socioeducativos que a través de juegos y dinámicas de grupo pretenden transmitir hábitos saludables". Sus responsables deben tener la formación de monitores de animación o educadores sociales y sólo pueden entrar menores de 6 a 17 años. Los centros de recreo infantil están menos controlados. No hay un censo. El Ayuntamiento supervisa la concesión de la licencia de actividad. Una ordenanza municipal aprobada en 1998 establece las condiciones "higiénico sanitarias y técnicas" de los establecimientos, según la normativa, que "de forma esporádica" atienden niños. Un cuidador con titulación de técnico especialista en jardín de infancia "o equivalente" debe custodiar cada sala.
La regulación queda al arbitrio de cada región, algo que no convence a la Plataforma Estatal por la Defensa de 0-6, un organismo que vela por la educación infantil. Ya han recogido 20.000 firmas para exigir al Gobierno que regule cualquier tipo de centro en el que los padres dejen a sus hijos al cuidado de otras personas. "Me da igual cómo los llamen; ludotecas, cangurotecas, casas amigas, ... esos nombres camuflan la falta de cobertura de plazas de calidad y una buena oferta", según Alicia Alonso, portavoz de la plataforma. Ella los llama "aparcaniños" y denuncia que "se les exige lo mismo que para abrir una cafetería, aunque se encargan de las criaturas más vulnerables", añade. "Es gravísimo que el Ministerio de Educación no ejerza ningún control sobre este tipo de establecimientos".
Esta información ha sido elaborada por Sebastián Tobarra (Barcelona), Pilar Álvarez y Susana Pérez de Pablos (Madrid).

El cuidado por vecinos, bajo la ley del silencio
Francia reguló hace décadas los pisos canguro
S. P. DE P. / P. A. - Madrid - 02/04/2008


Francia financia desde hace décadas un servicio por el cual las mujeres que no trabajen pueden cuidar en su casa entre cuatro y seis niños o acudir a atenderlos a otros domicilios particulares. Este sistema funciona sobre todo en ciudades, como París, en las que faltan plazas de educación infantil. Este servicio es exclusivamente para antes de la edad de escolarización obligatoria y se empezó a crear a raíz de la llegada masiva de las familias de los inmigrantes en la década de los setenta del siglo pasado.
En España apenas hay datos, pero sólo en los últimos tres años la oficina del Defensor del Menor de Madrid ha recibido más de cinco denuncias sobre pisos utilizados como guarderías ilegales. "Las guarderías pirata son locales sin control que normalmente están situados en zonas donde residen muchos inmigrantes", explica Arturo Canalda, Defensor del Menor de la Comunidad de Madrid. Las familias dejan los niños al cuidado de otros vecinos por unos 50 euros al mes, detalla Canalda. "Es difícil detectarlos porque impera la ley del silencio", protesta el Defensor, quien reclama la colaboración de los ciudadanos y de las fuerzas del orden.
Colaboración ciudadana
"El trabajo de las policías locales es muy importante, pero sólo pueden actuar a raíz de la denuncia de alguien", añade. Una vez localizados, resulta complicado demostrar la actividad clandestina. "Ha habido casos en los que hemos conseguido que la policía acudiera al piso, pero no ha podido demostrar que existiera una relación mercantil", señala. Y añade el problema de fondo: "La educación infantil tiene un grave problema de falta de plazas".
"Este tipo de centros en pisos proliferan tanto en Madrid como en Barcelona", asegura Carmen Ferrero, miembro de la junta de portavoces de escuelas infantiles de Madrid. Ferrero también cree que existe "una clara vinculación" entre la actividad clandestina y la escasez de plazas educativas para menores de tres años.
La junta de portavoces madrileña, formada por una veintena de trabajadores de centros públicos elegidos por votación, reclama además un registro público en el que se inscriban y controlen las escuelas infantiles privadas, las ludotecas y todo tipo de centros de recreo.
Canalda prepara un documento de "requisitos mínimos" que espera concluir antes del verano y que evite que la regulación de este tipo de locales "quede exclusivamente al arbitrio de cada ayuntamiento". Propone fijar un número máximo de menores por local, establecer dimensiones mínimas y una formación específica para los cuidadores.
Lola Abelló, presidenta de la confederación de padres laica Ceapa, conoce bien el problema: "El mundo del 0-3 ha estado poco cuidado. Y ahora hay un problema social real. Las guarderías se tardan en construir y la sociedad va más rápido que las respuestas educativas". "Hay que buscar soluciones, y aunque sea un tema también asistencial, deben ser lo más educativas posible. Pero el objetivo es que haya una plaza gratuita para cada niño", concluye.


LUDOTECAS O APARCAMIENTOS
LA VANGUARDIA 3 ABRIL 2008

La muerte de un niño de cuatro meses en una L guardería del distrito barcelonés de Horta-Guinardó que carecía de permiso de apertura y funcionaba como falsa ludoteca ha puesto en evidencia la falta de regulación de las instalaciones específicamente destinadas a espacio de juegos infantiles. El caso también ha puesto el foco en los peligros del intrusismo de quienes aprovechan la confusión legal para ofrecer aparcamientos para niños, que no ofrecen las necesarias garantías profesionales.
Ante la carencia de centros públicos, muchos padres se ven obligados a recurrir a locales al margen de toda normativa para poder atender sus obligaciones laborales, lo cual alimenta toda suerte de picaresca. En estos momentos, no se dispone de un registro de ludotecas, extremo que complica el abordaje y prevención de situaciones anómalas.
Ante esta grave noticia, el Govern de la Generalitat ha comunicado que tiene previsto aprobar, antes del próximo verano, un decreto sobre ludotecas, ámbito que está bajo la jurisdicción del Departament de Governació. Este decreto separará normativamente el servicio de ludoteca del servicio de guardería y, asimismo, establecerá una serie de categorías, haciendo énfasis en las diferentes edades de los usuarios. El sector tendrá un plazo para adaptarse a los requisitos del decreto. Parece probable que bastantes instalaciones, hoy en funcionamiento, deberán clausurar sus actividades porque no podrán ser reconocidas ni como ludotecas ni como guarderías.
Es de lamentar que la administración autonómica no haya sido más ágil y haya estado más atenta ante esta realidad que atañe a la salud y seguridad de los más pequeños. Para muchas familias, no es fácil compaginar los horarios laborales y el cuidado de los hijos y, en no pocas zonas, las únicas alternativas son, a menudo, ciertos establecimientos que acaban constituyendo tristes y dudosos aparcamientos infantiles.
Un caso anterior, ocurrido en Vilanova i la Geltrú y que pronto será llevado a juicio por presuntos malos tratos y delitos contra la integridad moral, hizo saltar las alarmas en su momento. Por su parte, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, hace tiempo que reclama que esta actividad encuentre un acomodo legal que evite los fraudes y las prácticas que ponen en riesgo la integridad y educación de los niños. También Atzar, entidad que agrupa ludotecarios y ludotecas de Catalunya, se ha expresado en el mismo sentido.
Confusión terminológica, contratación ilegal, falta de preparación técnica y locales clandestinos y poco salubres constituyen un panorama caótico que, paradójicamente, se ofrece para cuidado de la infancia. Un país como Catalunya, con una larga y acreditada experiencia en el campo de la educación en el tiempo libre, donde existen múltiples entidades de prestigio dedicadas a estos menesteres, debe atajar inmediatamente este desorden que, como es lógico, despierta la inquietud de las familias.
En bien de las muchas guarderías y ludotecas que desarrollan su labor con altos niveles de excelencia, la administración catalana debe dar prioridad máxima a este asunto, poniendo todos los recursos necesarios y coordinando esfuerzos con los ayuntamientos y entidades vecinales. Ordenar el sector, prevenir malos usos y vigilar sobre el terreno son acciones que deben acometerse con urgencia.

NEGRAS GUARDERIAS
EL PAÍS - 03/04/2008

Con cierta frecuencia los términos nuevos esconden un fraude, y con más frecuencia todavía, en la sociedad española tiene que ocurrir una desgracia para que las leyes, siempre por detrás de los acontecimientos, corran a remediar lo irremediable. Ambas fatalidades se han reunido en el desdichado caso del niño de cuatro meses muerto en una ludoteca, palabra perseguible por lo criminal en la corte suprema del lenguaje. Dicen que una ludoteca es un espacio donde los niños menores de tres años juegan en la piscina de bolas o en toboganes de plástico bajo la mirada próxima de sus padres y más lejana de un cuidador o responsable durante un rato que no debería exceder el par de horas. Pero en realidad una parte de las ludotecas encubren una pesadilla: son pisos o locales inhóspitos donde padres sin recursos, obligados a trabajar por salarios de subsistencia, tienen que aparcar a sus hijos al cuidado -es un decir- de personas sin preparación. La extrema necesidad ha propiciado el crecimiento al margen de la ley de este tipo de negocio, donde los beneficios se obtienen a costa del hacinamiento y maltrato de los niños.
La muerte del bebé en una de estas guarderías negras de Barcelona sitúa a los responsables políticos ante el espejo de una negligencia insoportable. Se sabe desde hace tiempo que faltan plazas de guardería en España y que la entrada masiva de inmigrantes acabaría por convertir uno de tantos problemas sociales, grave pero no imperativo, en un drama espeluznante del siglo XXI que recuerda los oscuros retratos dickensianos de la infancia explotada y humillada.
Existe una clara relación, aunque según parece inadvertida, entre la pertinaz competición por bajar impuestos, que en definitiva equivale a desactivar la red de servicios públicos y el brote de tragedias cotidianas que descubren zonas de pauperización social por debajo de la España próspera de los últimos 12 años. Estallan súbitamente como fogonazos de miseria. La tarea de las administraciones públicas era evitar esa degradación de los servicios públicos; una vez que han fracasado, al menos que no vuelva a repetirse.
LA REGULACIÓ DE LES LUDOTUQUES JA NO POT ESPERAR MÉS
EL PUNT - 7 ABRIL 2008 - EDITORIAL
La mort d'un nadó, per causes naturals, va destapar la setmana passada un altre episodi d'irregularitats en una ludoteca que funcionava com a guarderia emparant-se en el buit legal que envolta aquests establiments. Segons fonts policials, al local, situat al districte barceloní d'Horta-Guinardó, hi havia més nens del que és recomanable, i eren atesos per personal sense cap mena de titulació. La situació no és gens nova. No cal mirar gaire enrere per trobar-ne de semblants. I un repàs de les hemeroteques fa evident que, immediatament després de cadascun dels casos, ha aparegut el compromís de la Generalitat per normalitzar la situació de manera urgent.
L'aprovació del decret que ha de regular el funcionament de les ludoteques ja acumula un retard de dos anys. Durant aquest temps, l'elaboració del document s'ha encarregat a diversos departaments, que no n'han acabat de treure l'aigua clara. El de Governació, que és el que ara té l'esborrany sobre la taula, es compromet a aprovar-lo abans de l'estiu, i seria bo que ho fes. Perquè qualsevol altre retard superaria amb escreix la barrera del que ara ja és injustificable.
El govern no ha donat fins ara gaires pistes sobre el contingut d'aquest darrer esborrany, que s'afegeix al que ja l'any 2006 es va comentar des del Departament d'Educació. Governació s'ha limitat a explicar que el decret inclourà la creació d'un registre de ludoteques. Actualment, ni tan sols no es tenen dades relatives al nombre d'establiments d'aquest tipus que funcionen al país. Tot plegat reforça la necessitat de donar la màxima prioritat a l'aprovació d'aquest decret. Una qüestió tan sensible com la cura dels infants de menys de tres anys no hauria de poder quedar ni un dia més a les mans de la improvisació que fins ara ha marcat el funcionament d'alguns d'aquests establiments

EN LA "BEBETECA" DE OCHO A OCHO
Las ludotecas que operan como escuelas infantiles ofrecen cuidados de 12 horas al día sin control legal
EL PAÍS - J. P. / M. R. S. - Madrid - 11/04/2008

"No hay problema. Puede traer al niño de ocho de la mañana a ocho de la tarde ininterrumpidamente". Quien responde es la encargada de una ludoteca, que también anuncia su condición de bebeteca, situada en una céntrica avenida de Torrejón de Ardoz, una población de Madrid de 113.200 habitantes con un alto índice de parejas jóvenes e inmigrantes.
Este "centro educativo", como se autodenominan para eludir la definición de "escuela infantil" -que exige más requisitos y sobre todo mejores y más caras instalaciones para obtener licencia de apertura- no es más que uno de los aproximadamente 500 locales de recogida de bebés -la mitad de los existentes- que los expertos calculan que están funcionando ilegalmente en Madrid.
Fuentes de la consejería de Educación no ven la cifra "disparatada". Tampoco la entiende alejada de la realidad el director general de Acade, la patronal más representativa del sector de la enseñanza privada de cero a tres años, quien no obstante matiza que es tal el "barullo legal" existente en el sector que resulta imposible fijar cifras con precisión.
Esta maraña a la que se refiere Javier Hernández incluye una normativa para las escuelas infantiles públicas, otra para las escuelas infantiles privadas (unificada el pasado 14 de marzo); otra distinta para las guarderías, para las ludotecas y para los grandes colegios que cubren todo el ciclo educativo no universitario.
No sólo las ludotecas son ilegales. Según el informe de la Universidad de Vic, existen decenas de empresas que disponen de zonas para cuidar a los hijos de sus trabajadores sin permisos específicos. También otros muchos centros que sólo tienen licencia municipal de actividad.
En estas condiciones, ¿pueden los padres estar tranquilos con la asistencia recibida? Como tantas otras, la ludoteca de Torrejón ofrece desayuno, merienda y un pequeño almuerzo con zumo y galletas a mediodía para alimentar a los bebés durante todo el día. También "una gran variedad de actividades". Todo por unos 300 euros al mes más los 150 que cuesta la matrícula anual.
En el centro aseguran que reciben inspecciones sanitarias del Ayuntamiento (pero no las de Educación, que examinaría las condiciones del centro). Para mayor tranquilidad de las madres - "así saben qué come el niño y en qué cantidades", argumentan- han renunciado al catering que les ha servido durante los últimos años. En su lugar, "las mamás tienen que traer el tupper con la comida para los niños, el filete, el puré...", explican. "Nosotros lo guardamos en la nevera y luego lo calentamos".
¿Cabrán en la nevera de esta ludoteca las tarteras de los 21 niños que, aseguran, hay en el centro además del pan de molde, los zumos, la leche, los batidos y la mantequilla de la merienda?

ALGUNAS AUTONOMÍAS REVISAN LA MALA SITUCIÓN DE SUS
EL PAÍS - A. M. / C. M. - Palma / Zaragoza - 12/04/2008

Algunas comunidades, como Baleares o Aragón, admitieron ayer que tienen funcionando escuelas ilegales para los niños menores de tres años, como revela el informe realizado por la Universidad de Vic por el encargo del Ministerio de Asuntos Sociales, en base a datos oficiales
lo atribuyen a gestiones anteriores y aseguran que los centros están siendo revisados. Otras, como Andalucía y Madrid, no quisieron ayer pronunciarse sobre esta cuestión. Este estudio solicita, entre otras cuestiones, que el Ministerio de Educación elabore unos "requisitos mínimos comunes para toda España" que garanticen la calidad de estos centros, sobre todo, de los privados.
Un portavoz del ministerio aseguró ayer que "no está previsto hacer esos requisitos" puesto que la ley en vigor (promovida por los socialistas) lo deja en manos de las comunidades, pero añadió que "no es una puerta cerrada".
Un sector abandonado
Baleares -una de las 10 comunidades que reconoce tolerar guarderías ilegales, según el estudio de Vic- fue ayer de las pocas que dio la cara. "Estamos intentando arreglar un sector abandonado porque no se hacía cumplir la ley, llevamos ya 18 años de retraso ya que la reglamentación es de 1991", manifestó la consejera de Educación de Baleares, Bárbara Galmés, del PSOE. "En la etapa
anterior no se quería molestar a nadie y no se hacía nada en este caso". Balmes afirma que el actual Gobierno ha mejorado la situación. "En ocho meses se ha pasado del 23% de guarderías privadas autorizadas y al 73%", asegura. Baleares tiene listo un decreto de mínimos para el sector, pactado en el Consejo Escolar y por el Consejo Consultivo, que da un plazo de adaptación global de tres años.
En Aragón, desde 2005 se han abierto cuatro expedientes a centros que eran ludotecas y que funcionaban como guarderías, los problemas eran de horario o por tener "menores y nunca graves, como los accesos, locales o falta de personal cualificado", según señaló ayer un portavoz de la consejería. En Aragón existe una red de casas canguro que funcionan en los pueblos más pequeños (de menos de 5.000 habitantes casi todos) en las que colaboran los Ayuntamientos. En estos momentos, según portavoces del Gobierno se está procediendo a su adaptación.

GUARDERIA CLANDESTINA EN EL 5º D
Centenares de pisos operan como centros irregulares para cuidar bebés - Los locales, fuera del control de la Administración, no cumplen los requisitos mínimos
EL PAÍS - P. ÁLVAREZ / M. R. SAHUQUILLO - Madrid - 13/04/2008

"Guardería en la 1ª planta. Llamar al timbre". El cartel luce sobre el quicio de un oscuro portal en una calle estrecha de Puente de Vallecas (Madrid). Una mujer latinoamericana de unos 50 años abre la puerta. Un niño la sigue todo el tiempo. No hay más adultos en la casa.
* El neoliberalismo de Aguirre alcanza a los bebés
"Ya que cuido de mi niño gano algo de dinero con otros", admite una mujer
Una niña de cuatro meses duerme sola en una habitación cerrada
El piso, un primero sin ascensor de unos 40 metros cuadrados, se reparte en tres habitaciones y un pequeño habitáculo con dos retretes para bebés y un lavabo de adultos. Una valla coloreada de un metro y varios juguetes distribuidos por el suelo demuestran que el recibidor hace a la vez de despacho y parque infantil. La sala intermedia es el aula principal. En la habitación del fondo, que permanece cerrada, duerme un bebé de cuatro meses en un capazo. Está en el suelo, junto a tres cunitas. El colchón de una está raído. Ante la cara de sorpresa, la dueña se justifica: "Sólo la usamos para que duerman los bebés, luego los juntamos a todos en la otra sala".
Todas las ventanas están cerradas. En esta "guardería" no hay patio ni cocina. La dueña explica que cuidan de 12 niños. Carece de lavabos infantiles, de despacho aislado o de los dos metros mínimos por menor que exige la normativa autonómica de la Comunidad de Madrid. Este lugar, visitado por EL PAÍS el pasado viernes, es sólo un ejemplo de los centenares de guarderías ilegales abiertas por toda España. Locales que escapan del control de las administraciones en los que los menores pueden permanecer hasta 12 horas. Pisos-guardería, ludotecas (locales de juego) o empresas en las que se cuida sin autorización a los hijos de los trabajadores.
La Administración lo sabe. Un informe de la Universidad de Vic encargado por el Ministerio de Asuntos Sociales a petición de la Comisión Europea, revela que 10 autonomías -Andalucía, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Cantabria, Castilla y León, Madrid y el País Vasco- conocen la existencia de estas guarderías irregulares. Además, al menos cinco comunidades y Ceuta reconocen que tienen cerca de 400 centros privados que no han sido autorizados por la Administración porque incumplen los requisitos mínimos. Un submundo al que se ven obligados a recurrir muchas familias ante la carencia de plazas para una escuela infantil pública -faltan unas 350.000- y los precios desorbitados de muchas guarderías privadas. La media en una ciudad como Madrid está en 400 euros al mes, según Acade (Asociación de Centros Autónomos de Enseñanza Privada).
En el piso de Vallecas, que hace medio año albergaba una autoescuela, cobran 200 euros por niños de más de un año y 240 por bebé. A esta tarifa se suman los 25 euros que hay que pagar por el babi rojo y blanco que ninguno de los dos pequeños que están en el centro lleva, además de otros 25 de la cuota trimestral de material. Cuidan niños de siete de la mañana a seis de la tarde. "Una auxiliar y una educadora cuidan los niños y tenemos catering", asegura la dueña.
Otra puerta se abre en una vivienda familiar del sur de Madrid. Una supuesta madre busca una solución "rápida y barata" para Lucas, su bebé de 23 meses. La propietaria del piso, situado en el 5º D, recela de la visita. "¿Quién la envía?". Quiere conocer a la persona que ha informado del lugar. Al fondo del pasillo, en el salón de la vivienda, dos niños pequeños asoman la cabeza. Entre el sonido de la televisión encendida, se identifica a un tercer bebé. Huele mucho a comida. Ante la insistencia de la supuesta madre desesperada, uno de los hijos de la propietaria del piso señala: "Pero le tendrá que pagar usted algo a mi madre porque ha habido gente a la que le hemos cuidado los niños y luego no nos ha pagado". No cierran ninguna tarifa. Quedan en volver al apartamento, que ya fue inspeccionado por la Policía Municipal hace un año sin éxito. Confirmar la infracción es complicado. Implica demostrar que existe un intercambio económico. Algo que no siempre deja rastro.
La familia que vive en un bajo de otro barrio obrero de Madrid lo sabe. No sueltan prenda. A pesar de que sus vecinos aseguran que esta casa funciona como guardería clandestina desde hace meses. "Las madres dejan a los críos por la mañana y vienen a recogerlos por la tarde", afirma una señora en el portal. Sin embargo, cuando se abre la puerta, la propietaria lo niega varias veces. Han recibido al menos en una ocasión la visita de la policía. Tanto la mujer, desconfiada, como otros dos familiares que salen al rellano parecen tener la respuesta preparada. "Aquí cuidamos sólo a los niños de nuestra familia, es que tenemos varios", se excusa la más joven.
Puede que el hijo de un mes y medio de Carmen, boliviana de 26 años, termine en uno de estos pisos-guardería. Lo gestionaría ella misma en su propia casa. Hace ya tres años que llegó a España y aún no tiene papeles. "No encuentro trabajo y menos ahora con el niño. Si lo encontrase tampoco me podría permitir llevar al bebé a una guardería...", dice apurada. Carmen sigue el ejemplo de su amiga Lourdes que cuida a cinco pequeños en su casa. "Ya que tengo que quedarme cuidando a mi niño gano algo de dinero con otros", concluye Carmen.
Este tipo de pisos suelen cobrar unos 150 euros al mes con comidas incluidas, según Eduard Sanginés, miembro de la Asociación de Cooperación Bolivia España (Acobe). Conoce bien el sistema. Su hija nació en enero pero hasta septiembre no podrá optar por una plaza en una guardería pública. Teóricamente podría incorporarse en cualquier momento, pero no hay plazas. Tanto su mujer como él trabajan. Todavía no saben qué van a hacer con la niña.

Edicte d'informació pública del Projecte de decret pel qual es regulen les ludoteques. CLICA
TV3 VÍDEOS A LA CARTA: CLICA

Nota de premsa 1 d’abril de 2008: El Síndic reclama des del 2004 més control i la regulació de les ludoteques que funcionen com a escoles bressol.CLICA
NOVA ENTRADA:
DECRET
94/2009, de 9 de juny, pel qual es regulen les ludoteques.
CLICA